Pluja i neu

Ahir vespre, dia especialment dur laboralment parlant, vaig assistir a la conferència "La Química i la mar" del Dr. Enrique Tortosa, director de l’Instituto Español de Oceanografía (IEO). Conferència interessant, però interrompuda pel famós apagón contra el canvi climàtic. Trons i llamps varen ser convidats impertinents de la xerrada, en la que, per cert, el nostre Director General va incloure una foto feta meva! L’acte, organitzat per l’Associació de Químics de Balears, era degut a la celebració del Dia de la Química i també es lliuraren els Premis Sant Albert 2007 al millor treball d’Investigació Química i a la millor llicenciatura del curs 2006-2007. Després de la xerrada, va haver una mica de picoteo, ben rebut, moment que vaig aprofitar per xerrar amb companys.

Tornar cap a casa sota la pluja insistent, envoltada de llamps i trons, amb l’aire fred batejant-me la cara va ésser una de les experiències més agradables que he tingut darrerament, especialment benvinguda en un dia laboralment tan dur com ahir, vigília d’un dia, avui, també molt dur. Quinze minuts caminant sota la pluja em varen omplir d’energies que ja se m’acabaven. Sentir la pluja botant damunt el paraigües, els peus trepitjant l’aigua, el nas fred i la mà dreta (l’esquerra a la butxaca!) congelada varen ser el millor relaxant i carregador de bateries que em podria haver tocat. Al començament, anava ràpid per arribar prest, però al final el meu camí es va tornar un passeig i vaig arribar casi, casi somrient, això sí, amb aigua fins als genolls. O casi.

Avui dematí, de camí cap a la feina, cap a un dia dur i estrany que m’ha fet plantejar-me moltes coses, les muntanyes de la Serra es deixaven veure tímidament entre els núvols, blanques, brillants, enlluernadores. Ha nevat!!! Tornant a dinar a casa, la neu s’havia fos (o almenys això pareixia), però el fred que omple tot em fa pensar que veurem més neu aquest cap de setmana.

La foto, feta meva, és dels meus calçons banyats, ahir tornant a casa.

"Lío embarazoso" de Judd Apatow

Crec que m'estic fent major... abans no solia anar al cinema a veure pel·lícules com aquesta, comèdies sense cap pretensió. Però darrerament, de tant en tant, em fa ganes anar a veure qualque petardada. Això no vol dir que ja no m'interessin les pelis profundes o les pelis en versió original en idiomes que no entenc, però hi ha dies que fer quatre rialles amb unes palomites i qualque cosa dolça és el que em demana el cos. I ahir era un dia d'aquests.

"Lío embarazoso" és la història d'una jove periodista amb èxit que passa un vespre boig amb un jove que no té res a veure amb ella i queda embarassada... Està bé això de poder resumir l’argument en dues línees, je, je. Ella (Katherine Heigl) és una de les doctores protagonistes d’“Anatomía de Grey” (quan tornarà??) i ell (Seth Rogen) és un actor que no coneixia, amb un aire a Sean Astin, amb un personatge que és un desastre però que al final li afages carinyo. Entre els secundaris, destac Paul Rudd, un actor molt mono i que m’agrada molt, malgrat el seu paper aquí és bastant fluixet.

Malgrat la peli té alguns moments lents i perfectament prescindibles, en general la vaig trobar prou divertida. Fins i tot hi va haver un moment que no podia aturar de riure i plorar (quan el prota juga amb les nebodes de la prota) cosa que em passa molt de tant en tant i, en general, els meus moments de rissa total no solen coincidir amb la resta del públic... Així que és una peli per passar una horabaixa entretinguda, divertida, i trobar-se amb uns personatges simpàtics i divertits.

El tauró blanc a Mallorca

Ahir em varen convidar a l’estreno d’un documental sobre el tauró blanc (Carcharodon carcharias) a Mallorca, al Palma Aquarium. Es diu “Mallorca en busca del tiburón blanco”. Era la primera vegada que hi anava a l’aquarium i, com a primera impressió, l’edifici em va agradar bastant.

En la presentació del documental, hi havia un lleno absoluto (ja em va bé, sempre trobes qualque conegut), de fet en varen fer dues sessions, i la sala estava ben plena. Resumint, el documental tracta les cites sobre tauró blanc que s’han donat a Mallorca, basant-se sobretot en un treball publicat per Gabriel Morey et al. al 2003[1]. Hi havia una mica de tot, des d’intervencions de científics (el mateix Morey –de la DGPesca- i Federico Álvarez -director de l’IEO/COB-) fins a anècdotes de pescadors que qualque vegada s’han trobat una d’aquestes bestioles a les seves xarxes (per cert, encara no entenc perquè els varen fer xerrar en castellà, trob que va llevar expressivitat a les seves intervencions). També hi havia testimonis de pescadors submarins que contaven encontres amb altres tipus de taurons i fins i tot un que s’havia anat a Sud-àfrica a ficar-se dins una gàbia i veure taurons blancs de prop. No faltaven fotos, un vídeo ben antic i de mala qualitat, retalls de premsa i la (cutre) recreació de la desaparició d’un governador deguda a (suposadament) tintoreres. Ah, les úniques imatges de taurons vius no han estat rodades al Mediterrani, sinó a Sud-àfrica.

El documental no em va parèixer gens espectacular. El que més em va agradar varen ser les intervencions dels pescadors majors i científics, tota la resta em va semblar palla, però clar amb qualque cosa havien d’omplir els 45 minuts de peli. Com a tema, trob que pot tenir èxit perquè el tauró blanc sempre ha cridat l’atenció (o ho ha estat des de què Spielberg va fer la peli?) i hi ha molt de friki del tauró blanc repartit pel món. També està bé que la població en general s’enteri de que sí, hi ha taurons al Mediterrani!! Però... realment ens interessa que la gent sàpiga que pot haver (de fet, deu haver) taurons blancs nedant per les nostres aigües? Què opinarien els milers de turistes que arriben cada any a les nostres costes essent conscients d’això? En aquest sentit, el documental em va semblar molt ambigu: per una banda intentava deixar clar que els taurons, fins i tot els blancs, no són perillosos. Però per una altra, a algunes de les intervencions, les afegien un txatxàn-txatxàn massa spielbergiano. Apart, al final deixaven ben clar que és una espècie en perill d’extinció. Per tant, quines eren les intencions finals del documental? No em varen quedar gens clares. Com a eina de difusió científica és ben magre, com a difusió de coneixement sobre l’espècie tampoc no és espectacular. Per jo és només posar en imatges el que Morey et al. ja deien al seu article, que per cert, recoman. L’únic que vaig aprendre és que a Mallorca s’havia agafat el segon tauró blanc més gran del món (curiosament, el primer es va capturar també al Mediterrani, a Malta... qui torni dir que al Mediterrani no hi ha taurons... bé, me l´enviau i ja en xerrarem).

Una cosa molt interessant és que ens varen deixar fer una volta per l’aquari, almenys per una part: el Gran Blau, l’aquari més profund d’Europa. Jo no soc gens objectiva amb aquestes coses, m’encanten els aquaris i mirar peixos. Sí que em va parèixer molt gros i que hi havia molt pocs peixos (en varietat i abundància) però vaig gaudir mirant peixets, m’encanta! Deix qualque testimoni de la curta visita, en forma de foto i video. Esper tornar un altre dia i gaudir-ne més. (M’han comentat que potser en un futur permetin bussejar en aquest gran aquari... m’apunt!).

Resumint, fins als anys 70 es varen capturar taurons blancs a Mallorca i es continuen pescant molt de taurons cada any. Sí, això ja ho sabia... però almenys vaig veure l’aquari!

[1] The occurrence of white sharks, Carcharodon carcharias, around the Balearic Islands (western Mediterranean). (2003) Gabriel Morey, Martí Martínez, Enric Massutí and Joan Moranta. Environmental Biology of Fishes 68 (4): 425-432.

PS: He pujat un vídeo, però no sé perquè no surt...

Webs relacionades:

Trailer del documental: http://www.youtube.com/watch?v=G8mY8kKf-5c

IEO-COB: http://www.ba.ieo.es/

Palma Aquarium: http://www.palmaaquarium.com/
La notícia a la xarxa:
http://www.lapescasubmarina.com/article820.html
http://www.elmundo.es/elmundo/2007/10/30/baleares/1193773145.html
http://www.ultimahora.es/discreto.dba?-1+12+416185

Balears fa ciència

Propostes prou interessants en aquest any de la ciència que ja quasi acaba.

http://www.balearsfaciencia.org/

Especialment recomanable els cicles d'Art i Ciència.

Una vez al año....

"Una vez al año, acude a un lugar al que nunca hayas ido" (???)

“El orfanato” de J. A. Bayona

No m’agraden les pel·lícules de por. Millor dit, no m’agrada anar a veure pel·lícules de por al cinema, perquè no veig la meitat de la peli, pas molta de por i em tap els ulls! Això és el que em va passar amb pelis com “Los otros”, “El sexto sentido” o “Dragonfly”, les darreres pelis que he vist al cinema i m’han fet por.

Veure “El orfanato” era obligatori: tothom en xerra i és la candidata espanyola als Oscars. Així que hi vaig anar, això sí, a les 4 de l’horabaixa, que una cosa és veure una peli de por i una altra és veure una peli de por al vespre...

He de dir que quasi tot d’una entrar en vaig llevar les ulleres (el contrari del que normalment faig quan vaig al cinema...) i que em vaig perdre parts importants de la peli, però així i tot crec que vaig veure suficient per opinar. La peli em va agradar, vaig passar molta por, molt de pics totalment innecessària, perquè trob que la història és prou interessant per haver estalviat un parell de sustos (perdó, esglais o surts o sobresalts). Perquè la virtut d’aquesta peli és, per jo, que conjuga molts d’elements molt variats igual que molts de sentiments. Per una part, és una peli de terror, amb molt de sustos que malgrat te’ls esperes, et sorprenen; amb fantasmes, esperits i més enllà. I per una altra part, és un dramón familiar: el passat de la protagonista Laura (Belén Esteban, un 10), el present amb el seu home i el seu fill amb tota la història que hi ha i no contaré. I el còctel final és una mescla de les dues pelis, les juntes, les barreges i surt aquesta peli. A mi les pelis de terror no m’agraden, ja ho he dit i per això ho vaig passar fatal, però l’altra peli, la història que s’amaga darrera els fantasmes m’ha agradat molt. I això que hi ha coses que queden una mica penjades i fan pensar que haurien pogut arrodonir una mica més el guió. En qualsevol cas, jo, en sortir del cine, encara amb la por al cos, només pensava “mare meva, quina història tan trista!!”. Perquè per jo, aquesta peli és sobre tot això, una història molt, molt trista. La part dramàtica m’agrada, però crec que li falta un bullit. I sense la part de terror, seria un drama prou interessant. I al final, és casi, casi de pel·lícula infantil (això sí, me sobra totalment l’explicació del final, però supós que sinó més d’un no ho hagués entés...).

No m’agrada passar por al cinema i no m’agrada que em manipulen perquè passi por. No m’agrada gastar diners en una peli que després casi ni veig. No m’agrada que quedin coses penjades, tantes coses penjades.

M’agraden els paisatges asturians, m’agrada la fotografia, i m’agraden els secundaris. M'agrada el cartell de la peli. M'agraden que em facin pensar, que al dia següent de veure la peli encara li estigui donant voltes.

Preguntes a l’aire (NO LLEGIR SI NO HAS VIST LA PELI):
Qui empeny a Laura a la festa? Simón o Tomás disfressat? Si és Simón, com és que ella el veu si encara tenia la ment tancada per veure fantasmes? Perquè li vol fer mal si després queda clar que ningú li volia fer mal? Si és Tomás disfressat, com és que ningú el veu?
Perquè Simón juga amb els nins que provoquen la seva mort i és un més d’ells?
Si Simón mor poc després de partir Laura de l’orfenat, com és que Laura no sabia res de la seva existència i els seus amics de jocs sí?
Té qualque sentit que Laura torni a l’orfenat on s’havia criat? No seria igual la peli si ella va a on antic orfenat i es troba tot això? Per jo només tindria sentit si ella hagués estat implicada en el joc on va morir Simón i després ella fos adoptada. Com així se veu a ella mateixa, com si ella de nina fos un fantasma més? Només té sentit perquè just és el moment que mor, però així i tot...
Perquè Laura ha de rompre el paper de paret de la porta per on ha baixat ja el seu fill? No ho havia romput ja Simón 9 mesos abans?
És Laura responsable de la mort del seu fill, quan tanca la porta i empeny tot el que hi ha i provoca que Simón caigui i mori? (Això digueren els que seien darrera jo al cine, jo aquest tros no el vaig veure...)
Perquè dur Benigna un xiulet aferrat al coll?

“Mataharis” de Icíar Bollaín

Vaig anar a veure aquesta peli el mes passat però fins ara no havia pensat a escriure res. És la història de tres dones, una és una dona madura, l’altra una dona cassada amb dos nins petits i la tercera és una jove fadrina. Totes tres comparteixen la mateixa feina: són detectius privades. La peli conta les seves vides i les seves feines i com es mesclen i embullen.

Em va agradar molt aquesta peli, em va parèixer bastant entretinguda i ben feta i els personatges m’han agradat molt: elles, perquè estan molt ben construïdes i ells, bé també estan ben construïts, però he d’admetre que tenir davant actors que m’agraden moooooolt (Tristán Ulloa, Diego Martín, Adolfo Fernández) també es té en compte, je, je, je.

Coses que em varen fer gràcia: Iñaki (Tristán Ulloa) oculta coses a la seva dona Eva (Najwa Nimri),... però home, si és detectiu privada!! Què et penses, que no te descobrirà??
Coses que em varen agradar: la història de Inés (María Vázquez), com s’infiltra a la multinacional i la seva relació amb Manuel (Diego Martín). El dibuix que la filla gran d’Eva (Najwa Nimri) fa dels seus germans i la seva explicació (no diré més). La relació entre Carmen (Nuria González) y Sergio (Antonio de la Torre).
Coses que hagués canviat: alguns finals, més definits (la relació Inés-Sergio i la investigació que du Eva).