Però, a diferència de l’any passat, ja no em preocupen que les seves fulles se tornin grogues i caiguin, no, ja no. Perquè ara sé que els meus ginkgos són arbres caducifolis i que d’aquí unes setmanes perdran les seves fulles. Però també sé que d’aquí uns mesos, tornaré a gaudir d’una explosió primaveral de meravelloses fulles de ginkgo.
Dels meus cinc ginkgos originals, vaig donar dos; un sé que ha mort (oooooh!), l’altre creix saludable. Els altres tres encara són amb jo. Un té ja assignat una família d’adopció. Els altres dos (entre ells, el primer que em va créixer, aquest) quedaran amb jo. No podria separar-me d’ells. Ja no.
A la foto, el meu bosc de ginkgos, preparant-se per l’hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada